Archivo de la categoría: Gastronomia

Mangrana, el meu cor.

Mangrana, la nostra Granada.  S’obria com un tresor a cops de ganivet. Instrument fent-la a meridians o botxins que, partint-la a mitges per l’equador, la preparen per la colpidora percussió de la mà (de la mà i morter). Uns grans -permitiu-me per una ocasió el tòpic- com a perles encarnades i unes estalactites grogues que fan negre a qui les toquen. S’omplin els camps de camí entre pobles de mangraners. Tots a punts per collir i tots a punts per explotar de passió. Com a cors i ventricles es desvelen. Com a dolçor d’amor s’impregnen al teu sí. Com a riuda de tòpics fastigosos taquen i embruten tot el que s’atreveix a apropar-se.

 A l’arbre, mangrana en context

Els que supostament més saben de la idiosincràsia de la mangrana han decidit batejar al seu arbre com Punica granatum. Encara més, diuen que pertany a la família de les Lythraceae. Aquesta “punica” ens afirma, efectivament, que els “púnics”, els fenicis, van tenir molt a veure en la seua arriba a la nostra terra de viatge.

Partint mangranes

El mangraner és un arbust caducifoli d’entre uns 5 i 8 metres d’alçada. Les fulles, oposades, d’entre 3 i 7 cm. I les seues flors de 5 pètals amb un roig que faria enmudir qualsevol vestit de nit. Efectivament, comparteix terreny d’expansió amb la taronja i les olives. Aquí, per la Ribera o pel Vinalopó en trobareu fàcilment.

La mangrana apareix, regalada del cel, cada 14 d’agost al Misteri d’Elx. I, en aquestes dates, s’estén pels braços d’Elx buscant els seus límits: Crevillent, Santa Pola, Alacant…

La nostra mangrana

 

Anuncios

La recepta de l’orxata

Efectivament, aquest text que ara llegiran és l’ampliació a l’article “Un gotet d’estiu“. Vist amb perspectiva ens semblava escàs i que estava tractat de forma massa supèrflua. Així doncs, ací teniu la recepta. Tal i com nosaltres l’hem preparada.

Paradeta de la plaça 

Dissabte al matí

En primer lloc cal que pensem d’aconseguir la xufa. Per anar bé i tenir-la llesta caldrà que l’aconseguim un dia abans de preparar l’orxata. Ens podem apropar -és la millor opció- al mercat central de la localitat i, a la paradeta dels fruits secs, demanar les xufes. Unes xufes ben seques que caldrà posar a remull en arribar a casa. Nosaltres, ja que no pensem fer una quantitat excessiva “d’alboraienc suc”, hem adquirit un quart de kilo. A finals de juliol ens han cobrat 1’5€. Com dèiem, arribats a casa posem els fruits a remull amb aigua. És recomanable que aquesta aigua no siga d’aixeta sinó de botella o de filtre ja que, aquest serà el fluid que conformarà, més tard, l’orxata.

La xufa, element indispensable 

Dissabte a la vesprada i a la nit

 Al llarg d’aquest breu període de temps haurem de canviar l’aigua: amb 3 o 4 canvis hi haurà suficient. També cal que, per la vesprada i abans no tanquen les tendes, ens assegurem que disposem de la resta d’utensilis i ingredients necessaris.

Les xufes a remull 

Diumenge al matí

Ara és quan, de debò, farem l’orxata. Primerament, agafem les xufes i, en petites proporcions, les tirem al recipient on les moldrem. Afegirem, a més, una quantitat d’aigua suficient per cubrir-les i sucre en una proporció -i perdoneu la poca exactitud de la mesura- de 3 cullerades per cada grapat.

La mescla de l’orxata 

A continuació, passem tota la mescla per la batidora. Una vegada ben xafadeta, haurem de passar aquest puré per un colador de tela. També podeu, en cas de no tenir aquest colador, passar-ho per un colador normal i anar presionant el contingut amb una cullera. Si voleu deixar l’orxata més clareta i llevar-li el posso que puga quedar només cal que deixeu caure el liquid, novament, per un colador. En aquesta ocasió, emperò, no caldrà que xafeu res del que quede.

El final del procés

L’últim dels pasos que hem de seguir és passar el líquid a un recipient metàlic i introdui-lo al congelador. Al cap d’una estoneta, després de dinar o per a berenar, ja tindrem una boníssima orxata granisada. Potser no estiga tan bona com la d’algunes geladeries o orxataries d’Alboraia. Això sí: comptarà amb el gust inigualable d’allò fet a casa.

La recepta de l’orxata (en detall)

Vista la brevetat de l’article en que explicàvem la recepta de l’orxta i la gran importància que té en el nostre patrimoni gastronòmic, hem decidit elaborar-ne un de nou. Aquest, tindrà tot tipus de detalls, fotografies, dades sobre el temps d’elaboració, el cost… I, com no, estarà obert perquè pugueu fer les vostres consultes i comentaris. Si tot va bé, aquesta vesprada, tindrem l’article publicat. Ara per ara… estan les xufes a remulla.

Preparar la llet preparada

Una altra de les receptes aconsellades per a la fortor de l’estiu és tan fàcil, senzilla i ràpida (i per a tota la família) que gairebé fa vergonya haver de donar les breus indicacions. D’acord que si aneu a una geladeria del passeig vos eixirà encara més ràpida i senzilla. Això sí, tenir-la a mà, fresqueta, a la nevera, no té preu en una calurosa vesprada d’estiu.

 Per a un litre de llet:

· 5 cullerades de sucre

· l’escorfa d’un llimó mitjanet

· un tros de canyella en rama (a gust del consumidor)

Tot junt s’introdueix a l’olla amb la llet i, a punt d’alçar el bull, s’apaga el foc. Només cal deixar-la reposar fins que es refrede i colar-la. Una gerra o un pitxer vos serviran per tenir-la a la nevera ben freda. Al cap d’unes hores, amb una bona temperatura de gelor, ja la podreu disfrutar estirats al sofà, a l’hamaca del jardi, al balcó, la terrassa…

Un gotet d’estiu

Al DanielD’entre els típics tòpics valencians, hi ha un que, gastronòmicament, ha aconseguit fer-se un lloc des del seu origen més genuí: des del seu poble. De la paella sempre direm que es “valenciana” i tant ens valdrà si és de Morella, d’Elx, de Torrent o de Museros. Igualment, de les bandes de música sempre podem escollir-ne alguna de cada poble. [Aprofite per recordar que, aquesta setmana i la pròxima, se celebra el CIBMV (Certamen internacional de bandes de música de València) al Palau de la Música i a la plaça de bous]. Reprenem el fil, tot i els típics tòpics n’hi ha un que destaca per ser, sobretot, d’un poble. Ens referim, inevitablement a l’orxata. Però… l’orxata d’Alboraia.  

Del propi poble d’Alboraia (límit de la ciutat de València pel nord) ja en parlarem un altre dia. Hui, però, toca parlar del que és la beguda més “mediàtica?” d’aquesta estació de l’any (i també deixarem per a un altre dia l’aigua de València). La seua preparació, breu i fàcil, contrasta amb un dels sabors més gustosos i agradables de la nostra terra.

 

Camàa AlboraiaSi de cas us ve lluny arribar-vos al bressol de l’orxata vos podem donar 4 pistes de com preparar-la a casa.

Agafeu xufes. (Sense xufa no hi ha orxata possible. És una condició intrínseca a la pròpia orxata). Les poseu / fiqueu (segons de la part de la nostra terra que sigueu) a remulla tota la nit. S’ha de canviar l’aigua vàries vegades. Al dia següent, es trituren, es colen i es mesclen amb sucre. I es deixa a la nevera fins que estiga ben fresqueta. Només cal ja que aconseguiu uns bons fartons (del forn, clar) per mullar. Bon profit!

 

Opció segona, cas que vos poguereu arribar fins Alboraia. Hi ha un lloc, a l’entrada del poble, en –òbviament– l’avinguda de l’orxata que es diu Daniel. Independentment de que no patrocine aquest blog, hem de dir que, fins ara, és el lloc on millor orxata (i millors fartons!) hem provat de tot el món. Només cal que agafeu el Metro des de València i, amb la línia 3, direcció Rafelbunyol, vos apropeu a Palmaret. Només baixeu de la parada –i poseu un peu a sòl alboraienc– vos topareu de nassos amb aquest paradís de l’orxata. Salud! I, bon estiu.