Viatge a llevant

Santa Pola, en algunes coses és un poble extrany. Quan ja tot el mon pensa en l’inici de curs, en la tornada a la feina i el reencontre amb la pasmosa rutina, aquesta “bonica” localitat del sud d’Alacant llença avant l’inici de les seues festes. A partir del pregó del dia 31, són 8 dies on es mesclen moros i cristians, folklòrics, devots… Tots els tòpics de la festa valenciana (llum, color, música, pólvora, etc.) es donaran cita des d’aquesta nit fins el proper 8 de setembre. I el pregó que posarà la capitular aquest vespre, en caure el sol, serà un espectacle d’allò més impactant. La pregonera més jove de tota la història de la localitat, Ma. José Lafuente, amb un pregó que s’espera interessant, diferent i agradable es veurà acompanyada per la Unió Musical de Santa Pola. Una societat musical que evoluciona com una gran orquestra de vent i que té preparat un pregó que, el Periódico Santa Pola ha vingut a definir d’aquesta forma:

…d’Elx. Seguisc, en aquest dia 13 d’agost, nit de l’albà, la retransmissió per ràdio de l’assaig general del Misteri per a les representacions del 14 i 15 d’agost de 2007. Un poc melancòlic per no poder apropar-me a l’albà i, alhora, emocionat i amb ganes de renovar, demà, una tradició personal de no faltar mai a Elx el dia 14 d’agost a la Vespra. La meua relació amb el Misteri ve de llarg. De família, diria. Em considere un enamorat del drama litúrgic i un gran privilegiat per haver tingut contacte amb ell des de ben xicotet. No ens equivoquem: el Misteri és una joia de l’art. Un bombonet musical amb tot de capes i substrats de tota la història.

 Una obra de teatre sacre medieval, que va patir la melismàtica obsessió barroca i que es va veure acomplerta, musicalment, al segle XX amb els preludis d’orgue de l’alacantí Òscar Esplà. En ella, podrem anar gaudint de moments monofònics i d’increibles composicions polifòniques com el “Ternari”(especialment), el “Salve regina” o “Ans d’entrar en sepultura”. El Misteri es pogué salvar gràcies a una bula papal que el va autoritzar a pesar de les prohibicions del Concili de Trento. Així, amb tramoies i dignes il·licitans ha pogut arribar fins als nostres dies.

Al terreny lingüístic, sobra dir que el Misteri està escrit en la nostra llengua. Sota la capa de fum del “llemosí” va evitar que l’auto-odi valencià o la barbàrie dictatorial acabaren amb ell. Actualment però, la gent del Misteri hauria de fer un pensament. Tant o més important que la música és la pròpia lletra i sol ser, per desgràcia, l’element més oblidat de tot el Misteri. En una societat com aquesta, amb la nostra llengua en un estat tan poc agradable i sofrint continus atacs, el Misteri s’hauria de fer-se un favor. I és molt senzill. Deixem arrere eixe text arcaic i plagat d’errors de copistes de consuetes (molts d’ells no coneixien la nostra llengua) i recollim una versió normalitzada ben consonant amb l’evolució de la nostra llengua. I, efectivament, no cal fer cap mena de feina. El doctor Antoni Mas, santapoler, professor de la Universitat d’Alacant i gran estudiós del Misteri presentà, en el seu llibre “La variació lingüística en la consueta de la Festa d’Elx” una consueta revisada i adaptada del drama assumpcionista. És molt molt molt senzill. Només cal que algú dins el Patrimoni del Misteri faça un pensament. La Festa d’Elx li deu molt a la nostra llengua. Ara és moment que el Misteri, el gran patrimoni de la humanitat il·licità i valencià, ajude a deixar la nostra llengua en la posició que li correspon. Perquè ahí ens va la vida de la nostra llengua, del nostre Misteri i de la nostra cultura. Amén.

Toda la pasión de la pólvora, toda la locura barroca valenciana de fuego y color y toda la explosión máxima de fiesta popular se dan cita en Elx en unos días. La ciudad ilicitana -la de la dama, la del Misteri, la del palmeral, la de los dos patrimonios de la humanidad, la del arroz y costra, la de los dátiles, la de las zapatillas deportivas- reune los próximos 13, 14 y 15 de agosto sus fiestas mayores. Como en muchos otros sitios, la virgen de la asunción (la susi), se convierte en la patrona por excelencia del verano y de las fiestas de la calor. Hoy nos centramos en el día 13, la víspera de la víspera, la nit de l’albà. (la noche de la aurora).

 A les onze de la nit i enmig d’una mar de llum i explosions Elx dona inici a la seua nit més pirotècnica. Si vos passeu per allí no notareu cap canvi de les deu i mitja a les onze. Elx sembla que es desfà per començar l’albà i tothora d’abans de la nit ja s’escolten trons i més trons. Per anar a veure aquest espectacle teniu diverses opcions, segons possibilitats i gustos:

- Des d’algun punt de les afores o, fins i tot, en algun poble proper des d’on es puga veure

- Des d’algun dels ponts de la ciutat sobre el Vinalopó. Especialment, el del bimilenari.

- Des d’alguna terrassa d’alguna finca de la ciutat. Especialment, de la zona més cèntrica ja que, en el moment de tirar la palmera de la Mare de Déu, es queda tot sense llum, a les fosques, i es pot veure molt millor. L’incovenient és trobar-se a una finca molt temerària -o amb veïns molt temeraris- i que ens estiguen llançant, tothora, cohetets i palmeretes.

- Des de la plaça del congrés eucarístic (imprescindible paraigua). Els que l’han vist des d’allí afirmen que no han pogut veure massa de tot l’espectacle. PERÒ… també afirmen que es impresionant veure alçar-se la majestuosa i elegant palmera de la Maredéu i veure-la explosionar a mode de fong nuclear.

Efectivament, aquesta màgica nit de l’albà s’allarga només una hora, d’11 a 12. Però, en aquest moment final es pot veure una de les imatges més impactants que ha construït, al llarg del temps, la nostra cultura. L’anomenada Palmera de la Mare de Déu, es una palmera especial, de dimensions descomunals, amb una lluentor impactant i amb un recorregut de pujada i de caiguda elegant i sòlid. Amb tot el centre d’Elx a les fosques, i després d’haver-se escoltat el “Gloria patri” del Misteri, la imperial palmera elxana aconsegueix amb la seua llum acabar de donar-li sentit al nom de la vetlada. Per uns moments, a Elx, enmig de la nit, retorna l’albà.

Finalment, la part (tranquila) de la nit de l’albà acabà menjant un bon meló d’aigua, una síndria, (una sandía) en companyia de la família o dels amics. Si vos quedeu a dormir a Elx, paciència. Si heu de marxar de la ciutat: pressa! Seguidament al fi d’aquesta hora de foc, els carrers cèntrics es tallen i es converteixen en un escenari de guerra. La guerra de les carretilles. I aquí comença la rutina del dia següent: tot dinant per anar a veure el Misteri veus a la televisió que, aquest any, la guerra de carretilles deixa un total de (…) ferits.

 I aquesta expressió popular de “ja s’ha botat Elx” pot ajudar a fer-se una idea encara més exacta del volum de la nit. Quan algú s’enfada o reacciona de manera molt brusca, enrabiada o agressiva (especialment si considerem que no hi ha per tant), se sol dir aquesta frase com a mostra de l’exageració i la desmesura de l’acció de l’altra persona. Elx, cada 13 d’agost, fa un espectacle així: exagerat i desmesurat (sempre, dient-ho d’una forma positiva!).