Viatge a llevant

Un dels passos importants que es dugué a terme durant el franquisme consistí a finalitzar les obres d’electrificació de totes les línies. Si bé en 1916 ja s’havia dut a terme l’operació en el traçat al Grau, no seria fins l’any 1959 que l’electricitat arribaria fins a Castelló de la Ribera.

El 1957, la famosa riuada va provocar, com a la resta de la ciutat, uns efectes devastadors. La primera conseqüència que tingué fou la clausura del tram que unia Jesús amb Natzaret. Aquest dur colp no va feu més que enfonsar definitivament la Compaía de tranvías y ferrocarriles de Valencia. D’aquesta forma, el 1964, la pèssima situació econòmica de l’empresa l’obligà a plegar i a revertir de forma anticipada totes les seues concessions. Els ferrocarrils anirien a mans de l’Estat i l’Ajuntament de València es faria càrrec dels tramvies i els autobusos.

L’any 1965 es fundava FEVE, Ferrocarriles españoles de vía estrecha, que venia a substituir a EFE, Explotación de ferrocarriles por el Estado qui havia gestionat durant un any el Trenet. Aquesta època va resultar prou negativa per a la infrastructura valenciana ja que FEVE, com a empresa estatal, havia de redistribuir el capital per totes les línies, foren o no productives. El Trenet, que continuà augmentant el seu nombre d’usuaris, va anar veient com el seu material es quedava obsolet. Unitats i traçats s’anaven desgastant i les noves incorporacions no eren més que unitats de segona mà que FEVE traslladava d’altres punts de la seua xarxa. D’especial importància resulta indicar que, en aquell moment, l’estació Pont de Fusta era una de les que major trànsit ferroviari suportava de tot Europa.

L’últim pas en l’evolució del Trenet al Metro es va donar a mitjans anys 80. FEVE havia començat la construcció del túnel subterrani que uniria les línies de nord a sud i, fruit del procés autonòmic, la gestió de les línies passà a mans de la Generalitat valenciana. Per tal d’administrar aquest servei públic es crearia l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en l’any 1986.