Viatge a llevant

Finals del segle XIX. Pocs anys després de promulgar-se la Llei de ferrocarrils i tramvies, es constitueix a València l’empresa Sociedad valenciana de tranvías, primera concessionària. Tot allò ocorria el 16 de gener de 1885. Tres anys més tard, amb només un any d’obres, el 18 de juliol de 1888 s’obria al trànsit el primer tram del Trenet: Estació central de València – Llíria. Des d’aquest moment, i en una mena de “boom” d’expansió, ràpidament es començava a crear tot un entramat de xarxes que comunicarien València i bona part de la seua rodalia. Els següents vint anys serien cabdals en la construcció del Trenet. D’aquesta manera, quan acabe la dècada de 1910, ja tindrien contacte amb la capital: Bétera, Alboraia, el Grau de València, Museros, Rafelbunyol, Picassent, Carlet, Alberic, Castelló de la Ribera i Torrent.

Per tal de dur a terme aquestes connexions, es va disposar d’una ordenació en dos eixos. D’una banda, a la part nord de la ciutat, ens trobàvem l’estació Central (actualment Pont de Fusta), establerta com a punt d’eixida dels trens a Llíria i Rafelbunyol; Marxalenes es convertí en el punt intermedi entre Bétera i el Grau; i, finalment, a l’Empalme es podia fer transbordament entre les línies de Bétera i Llíria. D’altra banda, a la part sud, l’estació de Jesús (que manté en l’actualitat aquest nom), fou punt de partida dels trens al barri de Natzaret i a Castelló de la Ribera.

En 1891, enmig del bullici tecnològic i empresarial dels transports apareixia una nova empresa: la Sociedad general de tranvías. Aquesta empresa, va iniciar, ben prompte, una forta competència amb la ja existent Sociedad valenciana de tranvías. Aquesta mena de mà a mà, que s’intensificà amb l’aparició de nombroses concessions, va arribar a provocar que, alguns dels trajectes –com el que arribava al Grau– foren oferts per les dues empreses. Això sí, una amb tramvies de tracció animal i, l’altra, amb tramvies de vapor. El 1898, un intel·ligent moviment empresarial va aconseguir fer-se amb el monopoli de transport de València. Es tractava de la Compagnie Génerale des Tramways de Valence (Espagne) Société Lyonnaise, més coneguda popularment com “la lionesa”. La jugada tenia la seua lògica econòmica en tant que, en aquell moment, la capital valenciana i la seua zona metropolitana es configuraven com un dels espais geogràfics millor comunicats de tota la Península.

El 1917, un seguit de retards en la millora de la xarxa i el fort impacte fiscal que patia la “lionesa” en un moment de proteccionisme econòmic, van propiciar la fusió d’aquesta empresa amb la Sociedad valenciana de tranvías. D’aquesta manera, naixia l’empresa que, durant més de quaranta anys, es faria càrrec del Trenet: la Compaía de tranvías y ferrocarriles de Valencia. Aquest llarg període, que es va veure acompanyat de guerres i de penúria, es va acabar configurant com un dels moments més importants en l’expansió del ferrocarril. Ja en aquell moment es començà a  plantejar la unió dels dos punts neuràlgics de transport: Pont de Fusta i Jesús. D’aquesta manera, s’obriria un corredor entre la València sud i la València nord. Efectivament, aquesta connexió seria la primera acció que duria a terme Ferrocarrils de la Generalitat en 1988 i amb la qual naixeria Metrovalència.