Viatge a llevant

…d’Elx. Seguisc, en aquest dia 13 d’agost, nit de l’albà, la retransmissió per ràdio de l’assaig general del Misteri per a les representacions del 14 i 15 d’agost de 2007. Un poc melancòlic per no poder apropar-me a l’albà i, alhora, emocionat i amb ganes de renovar, demà, una tradició personal de no faltar mai a Elx el dia 14 d’agost a la Vespra. La meua relació amb el Misteri ve de llarg. De família, diria. Em considere un enamorat del drama litúrgic i un gran privilegiat per haver tingut contacte amb ell des de ben xicotet. No ens equivoquem: el Misteri és una joia de l’art. Un bombonet musical amb tot de capes i substrats de tota la història.

 Una obra de teatre sacre medieval, que va patir la melismàtica obsessió barroca i que es va veure acomplerta, musicalment, al segle XX amb els preludis d’orgue de l’alacantí Òscar Esplà. En ella, podrem anar gaudint de moments monofònics i d’increibles composicions polifòniques com el “Ternari”(especialment), el “Salve regina” o “Ans d’entrar en sepultura”. El Misteri es pogué salvar gràcies a una bula papal que el va autoritzar a pesar de les prohibicions del Concili de Trento. Així, amb tramoies i dignes il·licitans ha pogut arribar fins als nostres dies.

Al terreny lingüístic, sobra dir que el Misteri està escrit en la nostra llengua. Sota la capa de fum del “llemosí” va evitar que l’auto-odi valencià o la barbàrie dictatorial acabaren amb ell. Actualment però, la gent del Misteri hauria de fer un pensament. Tant o més important que la música és la pròpia lletra i sol ser, per desgràcia, l’element més oblidat de tot el Misteri. En una societat com aquesta, amb la nostra llengua en un estat tan poc agradable i sofrint continus atacs, el Misteri s’hauria de fer-se un favor. I és molt senzill. Deixem arrere eixe text arcaic i plagat d’errors de copistes de consuetes (molts d’ells no coneixien la nostra llengua) i recollim una versió normalitzada ben consonant amb l’evolució de la nostra llengua. I, efectivament, no cal fer cap mena de feina. El doctor Antoni Mas, santapoler, professor de la Universitat d’Alacant i gran estudiós del Misteri presentà, en el seu llibre “La variació lingüística en la consueta de la Festa d’Elx” una consueta revisada i adaptada del drama assumpcionista. És molt molt molt senzill. Només cal que algú dins el Patrimoni del Misteri faça un pensament. La Festa d’Elx li deu molt a la nostra llengua. Ara és moment que el Misteri, el gran patrimoni de la humanitat il·licità i valencià, ajude a deixar la nostra llengua en la posició que li correspon. Perquè ahí ens va la vida de la nostra llengua, del nostre Misteri i de la nostra cultura. Amén.