Viatge a llevant

Toda la pasión de la pólvora, toda la locura barroca valenciana de fuego y color y toda la explosión máxima de fiesta popular se dan cita en Elx en unos días. La ciudad ilicitana -la de la dama, la del Misteri, la del palmeral, la de los dos patrimonios de la humanidad, la del arroz y costra, la de los dátiles, la de las zapatillas deportivas- reune los próximos 13, 14 y 15 de agosto sus fiestas mayores. Como en muchos otros sitios, la virgen de la asunción (la susi), se convierte en la patrona por excelencia del verano y de las fiestas de la calor. Hoy nos centramos en el día 13, la víspera de la víspera, la nit de l’albà. (la noche de la aurora).

 A les onze de la nit i enmig d’una mar de llum i explosions Elx dona inici a la seua nit més pirotècnica. Si vos passeu per allí no notareu cap canvi de les deu i mitja a les onze. Elx sembla que es desfà per començar l’albà i tothora d’abans de la nit ja s’escolten trons i més trons. Per anar a veure aquest espectacle teniu diverses opcions, segons possibilitats i gustos:

- Des d’algun punt de les afores o, fins i tot, en algun poble proper des d’on es puga veure

- Des d’algun dels ponts de la ciutat sobre el Vinalopó. Especialment, el del bimilenari.

- Des d’alguna terrassa d’alguna finca de la ciutat. Especialment, de la zona més cèntrica ja que, en el moment de tirar la palmera de la Mare de Déu, es queda tot sense llum, a les fosques, i es pot veure molt millor. L’incovenient és trobar-se a una finca molt temerària -o amb veïns molt temeraris- i que ens estiguen llançant, tothora, cohetets i palmeretes.

- Des de la plaça del congrés eucarístic (imprescindible paraigua). Els que l’han vist des d’allí afirmen que no han pogut veure massa de tot l’espectacle. PERÒ… també afirmen que es impresionant veure alçar-se la majestuosa i elegant palmera de la Maredéu i veure-la explosionar a mode de fong nuclear.

Efectivament, aquesta màgica nit de l’albà s’allarga només una hora, d’11 a 12. Però, en aquest moment final es pot veure una de les imatges més impactants que ha construït, al llarg del temps, la nostra cultura. L’anomenada Palmera de la Mare de Déu, es una palmera especial, de dimensions descomunals, amb una lluentor impactant i amb un recorregut de pujada i de caiguda elegant i sòlid. Amb tot el centre d’Elx a les fosques, i després d’haver-se escoltat el “Gloria patri” del Misteri, la imperial palmera elxana aconsegueix amb la seua llum acabar de donar-li sentit al nom de la vetlada. Per uns moments, a Elx, enmig de la nit, retorna l’albà.

Finalment, la part (tranquila) de la nit de l’albà acabà menjant un bon meló d’aigua, una síndria, (una sandía) en companyia de la família o dels amics. Si vos quedeu a dormir a Elx, paciència. Si heu de marxar de la ciutat: pressa! Seguidament al fi d’aquesta hora de foc, els carrers cèntrics es tallen i es converteixen en un escenari de guerra. La guerra de les carretilles. I aquí comença la rutina del dia següent: tot dinant per anar a veure el Misteri veus a la televisió que, aquest any, la guerra de carretilles deixa un total de (…) ferits.

 I aquesta expressió popular de “ja s’ha botat Elx” pot ajudar a fer-se una idea encara més exacta del volum de la nit. Quan algú s’enfada o reacciona de manera molt brusca, enrabiada o agressiva (especialment si considerem que no hi ha per tant), se sol dir aquesta frase com a mostra de l’exageració i la desmesura de l’acció de l’altra persona. Elx, cada 13 d’agost, fa un espectacle així: exagerat i desmesurat (sempre, dient-ho d’una forma positiva!).