Un gotet d’estiu

D’entre els típics tòpics valencians, hi ha un que, gastronòmicament, ha aconseguit fer-se un lloc des del seu origen més genuí: des del seu poble. De la paella sempre direm que es “valenciana” i tant ens valdrà si és de Morella, d’Elx, de Torrent o de Museros. Igualment, de les bandes de música sempre podem escollir-ne alguna de cada poble. [Aprofite per recordar que, aquesta setmana i la pròxima, se celebra el CIBMV (Certamen internacional de bandes de música de València) al Palau de la Música i a la plaça de bous]. Reprenem el fil, tot i els típics tòpics n’hi ha un que destaca per ser, sobretot, d’un poble. Ens referim, inevitablement a l’orxata. Però… l’orxata d’Alboraia.  

Del propi poble d’Alboraia (límit de la ciutat de València pel nord) ja en parlarem un altre dia. Hui, però, toca parlar del que és la beguda més “mediàtica?” d’aquesta estació de l’any (i també deixarem per a un altre dia l’aigua de València). La seua preparació, breu i fàcil, contrasta amb un dels sabors més gustosos i agradables de la nostra terra.

 

Si de cas us ve lluny arribar-vos al bressol de l’orxata vos podem donar 4 pistes de com preparar-la a casa.

Agafeu xufes. (Sense xufa no hi ha orxata possible. És una condició intrínseca a la pròpia orxata). Les poseu / fiqueu (segons de la part de la nostra terra que sigueu) a remulla tota la nit. S’ha de canviar l’aigua vàries vegades. Al dia següent, es trituren, es colen i es mesclen amb sucre. I es deixa a la nevera fins que estiga ben fresqueta. Només cal ja que aconseguiu uns bons fartons (del forn, clar) per mullar. Bon profit!

 

Opció segona, cas que vos poguereu arribar fins Alboraia. Hi ha un lloc, a l’entrada del poble, en –òbviament– l’avinguda de l’orxata que es diu Daniel. Independentment de que no patrocine aquest blog, hem de dir que, fins ara, és el lloc on millor orxata (i millors fartons!) hem provat de tot el món. Només cal que agafeu el Metro des de València i, amb la línia 3, direcció Rafelbunyol, vos apropeu a Palmaret. Només baixeu de la parada –i poseu un peu a sòl alboraienc– vos topareu de nassos amb aquest paradís de l’orxata. Salud! I, bon estiu.